L'ordinador per a la Societat de la Informació

El sistema tecnoeconómic de la Societat de la Informació no té una geografia de països, sinó de xarxes. Xarxes d'informació i tecnologia que inclouen o exclouen persones, empreses, ciutats, regions o àrees de ciutats i regions, segons el valor que tinguen des del punt de vista del sistema econòmic. És, doncs, una estructura de nodes i xarxes que travessen en certa manera tots els països. Davant d'això podem considerar com obsoleta la dicotomia Nord-Sud. En Àfrica del Sud, posem per cas, els centres financers i tecnològics de Johannesburg estan integrats en les xarxes mundials, però els milions de persones que habiten en el suburbi de Soweto estan marginats del nou sistema. A escala mundial es calcula actualment que unes dues terceres parts de la població estan excloses dels extraordinaris beneficis de la revolució tecnològica i de la nova economia. Però per a l'altre terç (o per als dos terços depèn dels països), les perspectives de progrés són extraordinàries si s’aprofiten, ja que posa a l'abast de tot el món (a condició que la gent estiga educada) el potencial de coneixement, informació i comunicació que tradicionalment estava concentrat en les elits socials, econòmiques i polítiques. No és estrany doncs que en abril del 2.007, Bill Gates, fundador del gegant informàtic, i, actualment, un dels homes més ric del món, presentara en Xina, junt amb el premi Nobel de la Pau Mohamed Yunus una iniciativa, l’«Unlimited Potencial» (Potencial Il•limitat), que pretenia dur Windows i Internet als més desfavorits, considerant els mil milions de pobres, com els pròxims clients immediats de Microsoft, habitants de països pobres que no tenen accés a la tecnologia, permetent accedir al programari de la companyia nord-americana per tres euros. La iniciativa establia l'any 2015 com la seua meta per a arribar als primers mil milions d'aquests del 5.000 milions d’«exclosos digitals», com el propi Gates els anomenava. Dos mesos més tard Siguen Maloney, president de vendes de la “Intel Corporation”, una de les empreses multinacionals més importants en la fabricació de microprocessadors i circuits integrats especialitzats per a plaques base de computadora que s’associava a “Asustek Computer”, empresa dedicada a la fabricació d‘ordinadors, anunciava a Taiwan, la creació d’un ordinador portàtil de baix cost, entre 200 i 500 dòlars, per a xiquets i xiquetes de països pobres, amb la fi de competir amb el projecte de la Fundació «Un Portàtil per Xiquet », (OLPC en les seues sigles en anglès: One Laptop Per Child), promogut per Nicholas Negroponte amb la fi d’apropar les noves tecnologies als xiquets i les xiquetes dels països en vies de desenvolupament, que ja havien anunciat un ordinador de 100€, que després pujaria a 175€ fabricat per Quanta Computer, líder en el negoci d'emsamblar ordinadors portàtils que acceptava quedar-se amb un benefici per màquina que no superava els 3 dòlars, bastant menys del que obté venent ordinadors tradicionals.
No obstant això fa uns mesos, en gener de 2008, Intel anunciaria la separació definitiva del projecte. No n’hi ha cap dubte que la revolució informacional aporta una millora que condiciona de vida de la població, però, alhora, es troba amb un gran nombre de problemes, sobretot perquè arrossega el tema de les desigualtats de la Societat Industrial, i que ara es generen de noves, com, per exemple, les digitals.