El procés d’intervenció docent professional

El títol d'aquest post correspon a un article de la revista de Psicopedagogia Educat, una publicació bimensual dirigida principalment a docents d'educació infantil, primària i secundària, i altres professionals del desenvolupament infantil i juvenil. Educat s'edita amb la col·laboració de professionals afins als àmbits de la psicopedagogia, psicologia, logopèdia, educació...  
L'objectiu d'"Educat" és donar recursos als i a les docents i altres professionals amb articles d'interès actual dins l’àmbit educatiu, nous recursos per a la investigació, interessants entrevistes a professionals o formació específica per al professorat. 
En aquest article, publicat el passat 24 de maig de 2012, "El procés d'intervenció docent professional", de Mario González Jorge, Professor de la Universitat Rovira i Virgili i Director de l’escola Remolins de Tortosa,  ens manifesta que la intervenció del treballador/a de l'ensenyament ha de poder estar a la mateixa alçada i ha de tenir un reconeixement similar al que s’atribueix als especialistes de la psicologia, la pedagogia, la psicopedagogia, el treball social, etc., amb els quals els docents comparteixen objectius. 
Especialment, s’ha de poder passar d’un plantejament teòric que és ambiciós a una proposta pràctica que siga eficient i que permeta la proporció adequada entre les quatre fases d’aquest procés: 

• diagnosi, 
• programació, 
• implementació i 
• avaluació. 

Això encara té molt més sentit amb la implantació dels graus universitaris d’educació infantil i d’educació primària, que equipara els plans d’estudis entre aquests professionals que intervenen de manera distinta en les mateixes institucions educatives.
Tant la formació inicial com la formació permanent del professorat han de compartir formació teòrica i activitats de tipus pràctic en contextos educatius reals, perquè el treball professional docent estiga regit pels principis de rigor, formació i experiència contrastada, i en cap cas pot estar subjecte a interpretacions personals o de grups d’opinió.
Cal, per tant, articular un procediment d’intervenció docent professional, pràctica ja assumida i compartida pels professionals de la psicologia, la pedagogia, la sociologia, etc., mitjançant la intervenció psicopedagògica, la sociocomunitària, la familiar o la intervenció en l’entorn, entre d'altres.  Per què no, aleshores, amb els i les treballadors/es de l'educació?.