Entre mestres: Una pedagogia sense precedents

Onze alumnes, 1 professor, 12 dies de classe. Un documental produït per ALEA sobre una experiència educativa innovadora. Una trobada entre la vida i l'educació a través de l'autoconeixement en classe. Experiència basada en la mirada "educar apoderant"
  Carlos González un professor d'ensenyament secundari de matemàtiques i físiques amb 24 anys d'experiència què ha deixat la docència per a divulgar una nova forma d'entendre l'educació. 
Al grup d'adolescents, 11 xics i xiques d'entre 16 i 18 anys, no es coneixien entre si, desmotivats se'ls imparteix unes classes que s'ixen de l'habitual amb la ferma voluntat que recuperen l'interès.  Són les vivències entre Carlos i els onze alumnes, seleccionats en un càsting, durant dotze dies. 
El mestre intenta despertar en els xics la capacitat de conèixer-se, creant un ambient que els ajude a descobrir els enormes potencials que habiten en el seu interior. Les claus de l'experiència: respecte, confiança i provocació. 
És un salt quàntic en l'ensenyament. Les càmeres entren en la rutina de professor i alumnes de forma no intrusiva, fins al punt que en poques hores tant un com uns altres semblen haver oblidat la seua presència. 
L'experiència dura 12 dies en el mes de juliol de 2012 a Barcelona i mostra que no tot està perdut. El seu missatge, en aquests temps de reformes sense sentit, és absolutament necessari. 
Una vegada establits els rols, el professor fa tot el possible per provocar a l'alumnat perquè s'isquen d'ells i per "fomentar el seu autoconeixement". 
La forma: parlant, parlant tots molt. Del concepte que "tots són mestres" i que tots aprenem de tots sorgeix el títol del documental. 

L'únic projecte que no canvia malgrat el govern

Vinc d'escoltar una magnífica xerrada: "Ciutadania, qualitat i universitat pública" per Ramón Flecha, de la Universitat de Barcelona. 

No amague la meua admiració per aquesta persona i menys per les seues "Comunitats d'Aprenentatge" d'on va eixir el nom d'aquest bloc.
És ben cert que l'afluència de públic no era excessiva, però suficient per a quedar bocabadats escoltant a Flecha. 
Inicià la seua conferència fent esment a l'avanç científic actual: "Qualsevol nou esdeveniment científic està a l'abast de tothom en 10 dies, de manera oberta i gratuïta". Això és un pas endavant per a possibilitar la participació ciutadana a la Universitat Pública, és per això que cal adaptar-se a aquesta nova revolució. 
Organitzacions com PLOS  o com ORCID  ja van en eixa direcció. Fins i tot organitzacions socials faciliten  que la ciutadania participe ja en eixa transformació: 
Referencià en diferents ocasions a  Noam Chomsky, una d'elles va ser: "L'obligació de tot intel·lectual és dir sempre la veritat". 

Va diferenciar entre crítica revolucionària i crítica reaccionària. Posant diferents exemples. Pot ser allò que més em cridaria l'atenció sobre la necessitat de la primera és que cap Universitat Pública espanyola ha pres posició a favor de cap víctima de la "Violència de Gènere". 
Pel que fa a la Universitat Pública, dues referències destacables:
- Ser catedràtic a l'Estat Espanyol no depén de què coneixes sinó a qui coneixes.
- Les diferencies laborals fent la mateixa feina són superiors a la majoria de les empreses capitalistes.
Si es vol innovar cal conèixer allò que s'ha fet i que s'està fent. Per això, i tornem al principi, es tant important poder accedir a eixe avanç científic.
Tot seguit analitzà allò que denominà: "Actuacions docents d'èxit", destacant el diàleg igualitari o l'equitat i la diversitat.
Realment una vesprada gaudint d'aquest professor.